DIARIO DE UNA GIMNASTA
María estuvo concentrada durante el año previo a la Olimpiada de Atalanta de 1996 como miembro del equipo español de gimnasia rítmica. En su diario nos cuenta la disciplina a la que estaba sometida y a la angustia con que vivía esta situación. Entrenaba diez horas diarias. La dieta era escasa, baja en calorías y repetitiva. El agua llegó a ser un elemento prohibitivo porque solo le dejaban tomar un vaso al día. Su mayor temor era el enfrentamiento diario con la báscula y el castigo por incumplir lo establecido. En ese caso la cena se reducía a la mitad, es decir, a una pieza de fruta o un yogur. Ella misma se provocaba el vómito para no ser castigada. En estas circunstancias la comida llegó a ser una obsesión para ella y sus compañeras. Soñaban con la comida e intentaban comer a escondidas, pero el perro de la entrenadora estaba adiestrado para buscar comida por las habitaciones. Tenían dificultades para conciliar el sueño por las noches debido al sobreejercicio. Alguna de ellas tuvo mareos en los entrenamientos como consecuencia del gran esfuerzo realizado. Durante ese año no fueron a la escuela y la entrenadora les proponía que estudiaran por la noche cuando la fatiga era extrema. Además, María tuvo que mantener su noviazgo a escondidas porque la entrenadora consideraba que interfería en su trabajo. Conforme se acercaba el gran acontecimiento olímpico la disciplina era mayor y la presión insoportable. Marta empezó a entrar en una crisis psicológica que no le permitía rendir, pero en ese momento nadie le ayudó, ni siquiera el psicólogo del equipo. Las sesiones con él le servían para desahogarse en contra de la entrenadora, pero no le daban soluciones porque seguramente irían en contra del objetivo deportivo. Acabó por llamar a su madre y plantearle la pregunta siguiente: "Mama, ¿qué quieres, una medalla o una hija?". Y volvió a casa.
Fuente: a partir de Galaz,M. (1996). Mamá, ¿qué quieres, una medalla o una hija?. El País, 15 de Octubre, pp. 48-49.
SUEÑOS OLÍMPICOS - DOCUMENTOS TV
A partir del text i del vídeo contesta les següents preguntes:
1. Creus que tota l'activitat física és saludable? Quin creus que és saludable?.
2. Indica alguns senyals que adverteixen un exercici obsessiu.
3. Alguna vegada t'has trobat en una situació semblant al de la protagonista del relat anterior?
1. Creus que tota l'activitat física és saludable? Quin creus que és saludable?.
2. Indica alguns senyals que adverteixen un exercici obsessiu.
3. Alguna vegada t'has trobat en una situació semblant al de la protagonista del relat anterior?
Per participar en aquesta entrada teniu de temps des de dilluns 29-04-2013 des de les 00.00 a diumenge 05-05-2012 a les 00.00. Recordar que les participacions en el bloc tenen un valor d'un 15% de la nota de l'assignatura.
1. Crec que no tota es saludable, sols la que es practica en la seua medida.
ResponderEliminar2. Estres psicologic
3.no
1. No crec que tota siga saludable, crec que hem de trobar els límits ue tenim. Si forcem massa, sobretot quan som menuts o estem desenvolupant-nos (creixent), es poden produir lesions que ens poden quedar per sempre.
ResponderEliminar2. Hi ha senyals tant saludables com metals. Ens podem fer vells més prompte, com he dit abans es poden produir lesions, inclús problemes cardiacs, com diu María dificultat per a dormir, en les dones pot causar amenorrea (falta de menstruació) i com ha dit Javier estrés pscicològic.
3. No.
1. No creo que todo el ejercicio sea saludable, ya que la desmesura puede ocasionar estrés psicológico y trastornos obsesivos, ya sea por mejorar, por tener un mejor cuerpo etc.
ResponderEliminar2. Pensar única y exclusivamente en mejorar en dicho ejercicio, en aumentar tus capacidades y centrándote solamente en ello, dejando de lado todo los demás.
3. Afortunadamente, no.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar1. No crec que tota pràctica esportiva siga saludable. Pense que la gran majoria si que ho és però si es realitza en la seua justa mesura, sent revisada per algun professional que sàpiga què s'està fent i com. D'altra manera, aquestes pràctiques podrien resultar molt negatives en un futur.
ResponderEliminar2. Poden ser moltes les senyals que ens indiquen un exercici excesiu. Les lesions constants, l'estrés (com bé ha dit Javier) o, per exemple, l'obsessió cega per aconseguir resultats que, en un primer moment, no estan al nostre abast.
3. No.
1. No creo que toda la práctica deportiva sea saludable, no hay que obsesionarse y hacer ejercicio sin control alguno. Siempre es mejor consultar a algún especialista porque si no podríamos lesionarnos o perjudicar nuestra salud.
ResponderEliminar2.Mucho cansancio, poca concentración en las demás cosas, pensar solamente en el deporte y las lesiones.
3. No
1. Creus que tota l'activitat física és saludable? Quin creus que és saludable?.
ResponderEliminarClarament no, l'activitat física es deu fer en la quantitat adequada, perquè, com tot, no es bó ni passar-se, ni quedar-se curt. Per això, l'activitat física saludables es aquella que se fa per diversió o per entfrenar-se però sense practicar-la en excés.
2. Indica alguns senyals que adverteixen un exercici obsessiu.
Un senyal pot ser quan hi ha una obsessió relacionat amb l'activitat física i no es pot deixar de fer exercici de forma descontrolada i insalubre. Altre senyal pot ser l'estrés psicològic o els problemes musculars constants per fer exercicis sense control.
3. Alguna vegada t'has trobat en una situació semblant al de la protagonista del relat anterior?
Yo no, però un cosí meu es va obsessionar amb l'esport i a cada cosa que menjava, anava a fer deport per cremar-la, tenia una obsessió amb el físic, molt relacionat amb l'esport. Afortunadament, això ja ha passat i ara practica esport de forma saludable.
1. Crec que l'activitat física és saludable fins a cert punt. Sempre s'ha de fer exercici tenint en compte les limitacions que tenim i no sobrepassar-les de manera constant.
ResponderEliminar2. Crec que el major senyal per a advertir l'exercici obsessiu és l'esgotament que provoca i les activitats que es deixen de costat irresponsablement per a fer exercici.
3. No, ni tampoc he conegut a ningú que ho fera.
CERRADA LA PARTICIPACIÓN I
ResponderEliminar1. Sempre és saludable si es practica en moderació. Sempre portant un seguiment i u control
ResponderEliminar2.Només et fixes en l'esport, pasant de toees les altres activiats perquè això es lo que et plena
3.No, i spere que mai em pase